Organitzada per la diplomatura de Postgrau en Dinamització Local Agroecològica (IGOP-ICTA/UAB) amb la col·laboració de Campo Adentro / Inland, el 22 de març (2019) va tenir lloc la Jornada El paper de l’art en la transició agroecològica en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
En els darrers anys tant des de projectes agroecològics com des del món artístic s’ha fet èmfasi en la necessitat d’utilitzar diferents llenguatges per vincular el territori amb les persones, tant per revaloritzar el món agrícola, ramader i pesquer, com per acostar la seva realitat a les persones consumidores. Les intervencions artístiques que lliguen agricultura, territori i art poden ser accions que interroguen i analitzen la realitat a la vegada que la mobilitzen. Aquestes intervencions poden provocar canvis en l’imaginari col·lectiu que facilitin la dinamització del sector agrari cap a processos de transició agroecològica tot promovent un sistema alimentari més sostenible i culturalment vinculat al territori, a la vegada que contribueixen a la viabilitat econòmica dels projectes.
L’objectiu d’aquesta jornada és el de donar a conèixer i reflexionar sobre com les intervencions artístiques poden catalitzar processos de transicions agroecològiques.
Lloc de realització
Espai Cuina del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), Plaça dels Àngels, 1, 08001 Barcelona
Organitzada per la diplomatura de Postgrau en Dinamització Local Agroecològica (IGOP-ICTA/UAB) amb la col·laboració del Grvup Gresc@ (Grup de Recerca en Educació per la Sostenibilitat, Escola i Comunitat), el 13 de desembre (2018) va tenir lloc la Jornada sobre Menjadors escolars ecològics o agroecologia escolar? en el marc del Pla Anual de Transferència Tecnològica (PATT) del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
La salut i el dret a una alimentació adequada són drets que es troben avalats i secundats per nombrosos tractats, acords i jurisprudència des del nivell internacional fins al local. No obstant, toti aquests compromisos, ens trobem davant d’una situació d’emergència a causa de l’ininterromput augment de la incidència de malalties cròniques relacionades amb una mala alimentació, la falta d’exercici físic, un entorn insalubre i la degradació de la natura. A més, hi ha un creixent nombre de persones que tenen dificultats per accedir a una alimentació saludable i sostenible, sent a més les més castigades per les malalties associades a la malnutrició: obesitat, cardiopaties, càncer, etc.Per això, des de les entitats pertanyents a la Xarxa de Ciutats per l’Agroecologia, es planteja la necessitat de treballar aquests temes per aprofundir en les mancances detectades a partir de la realització de l’informe “Polítiques alimentàries urbanes per a la Sostenibilitat. Anàlisi d’experiències a l’Estat espanyol, en un context internacional “, al març de 2018. Al seu torn, l’informe forma part del pla estratègic de la Xarxa que incideix en l’exigència de disposar d’estudis que permetin generar espais de treball i debat sobre temes d’importància estratègica per a la Xarxa i les entitats membre.El document Salut i Dret a l’Alimentació. Benestar, equitat i sostenibilitat a través de polítiques alimentàries locals és un esforç compartit per presentar les evidències científiques, els suports institucionals i jurídics, les experiències pràctiques i les alternatives actuals per, des de l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària, generar sistemes agroalimentaris locals que permetin assolir un alt nivell de benestar i salut per a tothom.
L’informe té com a objectiu fonamental sintetitzar el coneixement i les pràctiques existents al voltant de la salut i el dret a l’alimentació en l’àmbit municipal. Es presenta com un document de debat perquè entre totes -les entitats membre, professionals, tècnics, col·lectius i persones implicades en temes d’alimentació i agroecologia- elaborem noves polítiques que permetin que totes les persones puguin gaudir d’una alimentació sostenible i saludable.
Pots obtenir més informació i descarregar el document clicant aquí.
Las mesas privadas en casinos son espacios reservados para un grupo selecto de jugadores, generalmente con un perfil alto o VIP. No están abiertas al público general y suelen ofrecer un ambiente más exclusivo y tranquilo. En España, acceder a estas mesas suele requerir invitación directa o cumplir ciertos criterios establecidos por el casino.
Los casinos físicos y online españoles, como los que puedes descubrir ahora, manejan estas mesas para atraer a jugadores con apuestas elevadas o que buscan privacidad.
Por ejemplo, algunas mesas privadas están destinadas a clientes con un historial de juego significativo o con depósitos recurrentes superiores a 1.000 euros mensuales, lo que excluye a la mayoría de jugadores casuales.
Requisitos habituales de apuesta mínima y acceso
Para sentarte en una mesa privada, espera cumplir con apuestas mínimas que suelen ser mucho más altas que en las mesas abiertas. En la mayoría de casinos españoles, la apuesta mínima ronda entre 50 y 200 euros por mano o ronda, dependiendo del juego.
Además, el acceso puede estar condicionado a la membresía VIP o un depósito mínimo mensual. Estos requisitos garantizan que las mesas mantengan un nivel de exclusividad y atractivo para los grandes apostadores.
Por supuesto, no todos los casinos aplican las mismas normas. Por ejemplo, algunos establecen un depósito mínimo para poder solicitar acceso, mientras otros requieren invitación directa del gerente del casino.
Diferencias en reglas respecto a las mesas abiertas
Las reglas en mesas privadas pueden variar notablemente en comparación con las abiertas. Algunas permiten límites más altos y apuestas laterales especiales, mientras otras modifican ligeramente las reglas estándar para favorecer la exclusividad.
Por ejemplo, en mesas privadas de blackjack, puede permitirse dividir hasta cuatro manos o doblar después de dividir, algo que no siempre está disponible en mesas abiertas.
También notarás que la velocidad del juego puede ser diferente, y suele ser más pausada para ofrecer una experiencia más personalizada.
La transparencia y seguridad en estas mesas es clave, y por eso algunos casinos emplean sistemas avanzados para garantizar la integridad de la partida, como anchor_text, que aporta confianza a los jugadores.
Etiqueta y protocolo en mesas privadas
Jugar en mesas privadas implica respetar un código de conducta más estricto. La etiqueta exige puntualidad, respeto hacia el crupier y otros jugadores, y un comportamiento discreto. El uso de teléfonos móviles o grabaciones suele estar prohibido para preservar la privacidad.
Los jugadores deben vestir de manera adecuada y seguir las indicaciones del personal del casino. En caso de desacuerdos, se espera que se resuelvan con calma y siguiendo el protocolo establecido.
Si quieres profundizar en cómo debe ser el comportamiento en estas mesas y evitar conflictos, podrías mirar aquí para algunas recomendaciones sobre la seguridad y el respeto en el juego.
Aspecto
Mesas Privadas
Mesas Abiertas
Apuesta Mínima
50-200 €
1-20 €
Acceso
Invitación o VIP
Abierto a todos
Reglas
Flexibles, más opciones
Estándar
Etiqueta
Estricto protocolo
Relajado
Ambiente
Exclusivo y privado
General y público
Normativa española sobre mesas reservadas y exclusividad
La regulación española, supervisada por la Dirección General de Ordenación del Juego (DGOJ), establece que las mesas privadas deben cumplir con los mismos estándares de transparencia y seguridad que las mesas abiertas.
Además, se exige que los casinos mantengan registros detallados de las partidas y apuestas realizadas, garantizando que no haya prácticas fraudulentas o abusivas.
El concepto de exclusividad no debe violar la igualdad de condiciones para los jugadores, por lo que el acceso restringido se justifica principalmente por el nivel de apuesta y perfil del cliente, no por discriminación arbitraria.
Los casinos online españoles con licencia MGA o DGOJ implementan estas normas para asegurar un juego limpio y responsable en todas sus modalidades, incluyendo las mesas privadas.
En resumen, las mesas privadas son un privilegio para quienes cumplen requisitos estrictos, pero siempre bajo el marco legal vigente que protege a todos los usuarios.
Actualment a Catalunya existeix un creixent volum d’experiències de menjadors escolars ecològics, uns projectes que aposten per la millora de la nutrició infantil i per la sostenibilitat ambiental i social, sovint acompanyades d’innovadores iniciatives pedagògiques en uns espais i temps tradicionalment no docents, com el pati o el menjador.
Amb aquesta jornada volem visibilitzar els punts forts i els obstacles d’aquestes experiències, així com les potencialitats de les noves tendències d’agroecologia escolar, que procuren anar més enllà de la simple compra d’aliments ecològics i dotar els centres educatius d’un projecte pedagògic i alimentari engrescador des d’una òptica agroecològica, de sostenibilitat i de transformació social.
Aquesta jornada tècnica es realitza en el marc de la V Edició del Postgrau en Dinamització Local Agroecològica de la UAB (gener – juny 2019), i va adreçada a personal tècnic d’institucions i entitats que treballen en els àmbits escolars, agroalimentari i del desenvolupament local.
Lloc de realització
Casal de Joves Palau Alòs. Carrer de Sant Pere Més Baix, 55. BARCELONA
Inscripcions
La jornada és gratuïta però cal inscriure’s a través d’aquest enllaç: http://ves.cat/enV9. Contacte: Ariadna Pomar León (Tel: 665 123 889 – A/e: ariadna@arrandeterra.org)
Procediment i dates:
Inscripció i matriculació: del 15 de febrer de 2025 al 14 de gener de 2026
Coordinació:
Josep Espluga (IGOP-ARAG-UAB), Laura Calvet (Institut Metròpoli-UAB), Marina Di Masso (Càtedra d’Agroecologia-UVic), Carlos Delclos Gomez-Moran (IGOP-UAB), Rosa Binimelis (Arran de terra SCCL) i Ana Pardo (Arran de terra SCCL).
Direcció:
Josep Espluga (IGOP-ARAG-UAB) i Victòria Reyes (ICTA-UAB).
