Tot i que les primeres iniciatives d’impuls de la transició agroecològica en l’àmbit local van sorgir fa menys d’una dècada, en els últims anys s’han posat en marxa, tant a Catalunya com a altres territoris de l’Estat, força projectes d’aquest tipus, els quals pretenen transformar els sistemes alimentaris (i les comunitats) locals per fer-los més justos, saludables i sostenibles. L’objectiu d’aquesta jornada tècnica, que comptarà amb la participació de tres experiències referents en aquest àmbit, és compartir els aprenentatges extrets i els reptes actuals, així com les estratègies per mirar de superar aquests reptes. Aquesta jornada forma part dels actes de llançament de la VI Edició del Postgrau en Dinamització Local Agroecològica (UAB), que es realitzarà entre els mesos de gener i juny del 2021 (més informació a https://www.dlae.cat).
Programa
17.30 h Benvinguda i presentació de la jornada.
Sr. Guillem Tendero, Arran de terra SCCL i Postgrau de Dinamització Local Agroecològica (UAB).
17.40 h La territorialització de les transicions agroecològiques i el salt d’escala de l’Agroecologia: reptes i oportunitat.
Sr. Daniel López, Fundación Entretantos.
18.00 h Ekoizpen Urduña, servei públic de promoció de la transició agroecològica a la comarca de Arratia-Nerbion (Bizkaia)
Sra. Marijo Imaz, Coordinadora de Ekoizpen Urduña.
18.15 h Alimentem Collserola, impulsant la transició agroecològica al cor de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Sra. Annaïs Sastre, Arran de terra SCCL i L’Aresta SCCL.
18.30 h València, el far de les transicions agroecològiques a nivell metropolità
Sr. Josep Manuel Pérez, Cap de Secció de la Regidoria d’Agricultura i Horta de l’Ajuntament de València.
18.45 h Torn de preguntes i debat amb les participants
19.30 h Cloenda de la jornada
Inscripcions
La jornada és gratuïta, us podeu inscriure a través de:
Aquesta jornada es realitza en línia. Uns dies abans de la jornada ens posarem en contacte amb vosaltres per enviar-vos l’enllaç de l’aula virtual des d’on podreu seguir la sessió.
Per a més informació podeu contactar amb: Ariadna Pomar: Tel.: 665123889 – A/e: ariadna@arrandeterra.org
Organització: Postgrau en Dinamització Local Agroecològic, IGOP, ICTA, Arran de terra SCCL
Després d’un any de parada tècnica i de l’excel·lent valoració realitzada per l’alumnat de les edicions anteriors, entre els mesos de gener i juny del 2021 tindrà lloc la VI Edició d’aquesta diplomatura semipresencial de postgrau.
Per a aquesta nova edició s’ampliaran i actualitzaran els continguts del programa d’estudis; es reforçarà l’estratègia docent basada en la immersió en projectes reals i concrets d’intervenció en el territori; i es seguirà posant èmfasi en la capacitació de l’alumnat per a la implementació de processos de Dinamització Local Agroecològica (DLAe). La DLAe és una estratègia innovadora de desenvolupament local i, alhora, una proposta metodològica que integra tècniques participatives, quantitatives i qualitatives d’anàlisi i intervenció en la realitat, i que respon a l’objectiu de promoure la Transició Agroecològica dels nostres territoris i sistemes alimentaris locals, per tal de fer-los més saludables, més justos i més sostenibles.
Per capacitar l’alumnat en el disseny i la implementació de nous projectes de DLAe, el postgrau compta amb un enfocament transdisciplinar que articula aportacions de les ciències socials i les ciències naturals; i que combina els continguts teòrics amb els metodològics, la docència on-line amb sessions presencials, i la visita a iniciatives i projectes de DLAe de referència. Les sessions presencials es concentraran en tres caps de setmana: el primer tindrà lloc a l’inici del curs (gener), el segon a mitjans del curs (març) i el tercer al final (juny).
Aquesta formació està orientada a persones que treballen en els àmbits agroalimentari i del desenvolupament local des d’organitzacions dela societat civil, administracions públiques o empreses, així com a estudiants i investigadors/es.
La VI Edició del postgrau es desenvoluparà entre gener i juny de 2021 i serà organitzada i coordinada per un equip de cinc persones vinculades a l’Institut de Govern i Polítiques Públiques (IGOP-UAB), l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambiental (ICTA-UAB), la Càtedra d’Agroecologia i Sistemes Alimentaris (UVic), la Universitat Oberta de Catalunya i la cooperativa de treball associat Arran de terra SCCL.
*En cas que algun dels tres caps de setmana presencials de la VI Edició no es pogués realitzar amb normalitat a causa d’un hipotètic rebrot de la COVID-19, des de l’organització del postgrau es proposaria a l’alumnat l’ajornament del cap de setmana afectat, o la seva substitució per activitats participatives on-line.
Per a més informació podeu contactar amb: ariadna@arrandeterra.org
La verificación de integridad en los programas de ruleta es fundamental para asegurar que los jugadores obtengan una experiencia justa y transparente. A menudo, los jugadores se preguntan cómo se garantiza la equidad en estos juegos de azar. Vamos a desglosar los elementos clave que garantizan la integridad en la ruleta.
Elementos verificados en una auditoría de integridad de ruleta
Una auditoría de integridad de ruleta abarca varios elementos críticos que aseguran un juego limpio. Se revisan aspectos como el software utilizado, la configuración de los juegos y la lógica de los algoritmos. Los auditores analizan la sitio oficial Cashed Casino, asegurando que siga las normativas establecidas. Además, se verifica el mantenimiento y la disponibilidad de registros de juego para poder auditar cada apuesta realizada por los jugadores.
Pruebas de aleatoriedad del generador de resultados
El generador de números aleatorios (RNG) es el corazón de cualquier juego de ruleta en línea. Estas pruebas aseguran que los resultados sean completamente aleatorios e impredecibles. Se utilizan algoritmos complejos que son evaluados mediante diversas pruebas estadísticas. Un RNG que no cumple con los estándares puede comprometer la equidad del juego, por lo que los casinos deben realizar estas pruebas regularmente. Además, los jugadores deben estar informados sobre cómo se realizan estas pruebas para confiar en el sistema.
Validación de tablas de pago y mecánicas de apuesta
Las tablas de pago y las mecánicas de apuesta son otros aspectos que se verifican meticulosamente. Un casino debe garantizar que las tablas de pago sean precisas y que reflejen las probabilidades correctas de ganar. Esto se valida al comparar las tablas con las normativas de la industria. Recientemente, la ONCE sorteo suspendido debido a irregularidades que afectaban la transparencia, lo que refuerza la necesidad de una validación constante en la industria del juego.
Elemento
Descripción
Auditoría de software
Análisis del código y lógica del juego
Pruebas de RNG
Evaluación de la aleatoriedad de los resultados
Validación de tablas de pago
Revisión de las probabilidades y pagos
Registros de juego
Mantenimiento y disponibilidad para auditoría
Certificación por laboratorios independientes
Los laboratorios de pruebas independientes juegan un papel crucial en la verificación de la integridad de los juegos de ruleta. Estos laboratorios, como eCOGRA y iTech Labs, realizan pruebas exhaustivas para certificar que los juegos cumplen con los estándares de la industria. Estos informes son esenciales para que los casinos obtengan licencias y, a su vez, para que los jugadores tengan confianza en que están jugando en un entorno justo.
Frecuencia de verificación y requisitos regulatorios
La frecuencia de las verificaciones puede variar según la jurisdicción y las regulaciones locales. En muchas regiones, las auditorías deben llevarse a cabo al menos una vez al año, mientras que otras pueden exigir verificaciones trimestrales. Los casinos en línea deben cumplir con estos requisitos regulatorios para operar legalmente. Esto no solo garantiza la seguridad de los jugadores, sino que también eleva los estándares de la industria en general. Weitere Informationen finden Sie aprender aquí.
La evolución de las plataformas de juego ha llevado a un cambio significativo en la forma en que se construyen y gestionan. La arquitectura de microservicios se ha convertido en un enfoque popular, permitiendo a los desarrolladores crear aplicaciones más flexibles y escalables.
Qué es la arquitectura de microservicios aplicada al juego
La arquitectura de microservicios es un enfoque donde una aplicación se construye como un conjunto de servicios independientes que se comunican entre sí. En el contexto de las plataformas de juego, esto permite que cada componente, como la gestión de usuarios o los sistemas de juego, funcione de manera autónoma. Por ejemplo, Grande Vegas Casino España utiliza esta arquitectura para ofrecer una experiencia más fluida y eficiente.
Ventajas frente a la arquitectura monolítica tradicional
Una de las principales ventajas de la arquitectura de microservicios es la escalabilidad. A diferencia de la arquitectura monolítica, donde todos los componentes están interconectados, los microservicios permiten que cada parte de la aplicación se escale de manera independiente según la demanda. Esto significa que en momentos de alta actividad, como durante un gran torneo, se pueden aumentar los recursos solo para los servicios afectados, optimizando así el rendimiento. Además, la implementación de nuevas características se vuelve más ágil, permitiendo actualizaciones frecuentes sin interrumpir el funcionamiento de toda la plataforma.
Componentes típicos: gestión de usuario, banca, juegos y reportes
En una arquitectura de microservicios, cada componente juega un papel crucial. La gestión de usuarios se encarga de la autenticación y autorización, mientras que el sistema bancario maneja las transacciones y depósitos. Los juegos, que son el núcleo de la plataforma, están diseñados como servicios separados, lo que permite una mayor variedad y flexibilidad. Además, los reportes proporcionan datos en tiempo real sobre el rendimiento y la actividad de los usuarios. Para mantener la transparencia y la confianza del usuario, especialmente en juegos de azar, es esencial implementar sistemas de auditoría, como los que se usan en los Sorteos Lotería España, para evaluar la equidad de los resultados.
Componente
Función
Ejemplo
Gestión de usuarios
Autenticación y autorización
Sistema de login
Banca
Transacciones y depósitos
Wallet digital
Juegos
Experiencia de juego
Tragaperras y mesas
Reportes
Análisis de datos
Informes de actividad
Retos de implementación: latencia, consistencia y seguridad
A pesar de sus beneficios, la implementación de microservicios no está exenta de desafíos. La latencia puede aumentar cuando se tienen múltiples servicios que deben comunicarse entre sí, lo que puede afectar la experiencia del usuario. Además, garantizar la consistencia de los datos a través de diferentes servicios puede ser complicado, especialmente en un entorno donde las transacciones son frecuentes. Por último, la seguridad es un aspecto crítico; cada microservicio necesita ser protegido para evitar vulnerabilidades que puedan ser explotadas. Para mitigar estos problemas, es esencial contar con una infraestructura sólida y herramientas de monitoreo, además de considerar soluciones como las que se discuten en verlo para la generación de números aleatorios.
Estándares regulatorios que afectan al diseño de la arquitectura
La arquitectura de microservicios en plataformas de juego también debe cumplir con diversos estándares regulatorios. Cada país tiene sus propias leyes y regulaciones que dictan cómo deben operar las plataformas de juego, desde la protección del jugador hasta la seguridad de los datos. Estas regulaciones pueden influir en el diseño de la arquitectura, ya que es necesario implementar controles y auditorías para asegurar el cumplimiento. Por lo tanto, es esencial que los desarrolladores estén al tanto de las normativas locales y ajusten su arquitectura en consecuencia.
Us volem anunciar que l’any que ve (curs 19/20) no es celebrarà el Postgrau. L’equip coordinador ens agafarem aquest any per poder actualitzar materials i repensar en general el Postgrau. Creiem que és un exercici necessari després de 5 anys de recorregut, en paral·lel al mateix recorregut que han tingut les iniciatives agroecològiques i els debats associats a la Dinamització Local Agroecològica.
El Postgrau ha funcionat molt bé fins ara, amb molt alts nivells de satisfacció entre l’alumnat i amb un important impacte en la realitat social. Es tracta d’una formació innovadora, amb una metodologia docent molt exigent per al professorat i que proporciona molt bons resultats per a l’alumnat. Però des que vam començar, el curs 2013-2014, fins ara, han canviat moltes coses. Tant el sector agroecològic com el moviment per l’Agroecologia i la Sobirania Alimentària són cada cop més dinàmics i avancen amb rapidesa. Això ha fet que en els darrers anys hagin emergit noves línies de treball, propostes i reptes bona part dels quals tot just començàvem a intuir fa set anys quan vam dissenyar i llançar la proposta de Postgrau.
Tot plegat ens ha dut a decidir fer un any de guaret a nivell docent i dedicar el proper curs a actualitzar el programa formatiu, per adaptar-lo a una realitat emergent i dinàmica que sens dubte serà cada cop més rellevant i tinguda en compte. Així, la propera edició del Postgrau, la sisena ja, tindrà lloc el curs 2020-2021. Per l’equip coordinador també serà estimulant refrescar i sacsejar-nos d’inèrcies.
En aquesta publicació s’han identificat i sistematitzat 100 iniciatives agroalimentàries locals i sostenibles del territori espanyol que treballen sota l’enfocament de la Sobirania Alimentària, l’Economia Social i Solidària i l’Ecofeminisme. Es tracta d’iniciatives que treballen des de l’àmbit local en la transformació del sistema alimentari cap a un model més sostenible ambiental, social i econòmicament; apostant per primar la proximitat, però també la diversificació; que sigui just per a totes les parts, que busqui estar en xarxa amb el seu territori i en el qual es tingui cura de les persones que en formen part.Les iniciatives que construeixen sistemes alimentaris territorialitzats tenen un alt valor transformador, però solen tenir problemes de falta d’articulació. Amb la present publicació es pretén donar-los visibilitat i posar en valor els impactes positius que generen en els àmbits social, ambiental, cultural i polític.Per elaborar aquesta publicació s’han analitzat 100 iniciatives al llarg de la cadena alimentària, de l’àmbit de la producció, la transformació, la distribució i el consum, així com projectes d’organitzacions i administracions, que porten en marxa almenys 3 anys, que ofereixen una proposta nova i que han aconseguit cert nivell de sostenibilitat econòmica. En aquest mapa online es poden localitzar.
Procediment i dates:
Inscripció i matriculació: del 15 de febrer de 2025 al 14 de gener de 2026
Coordinació:
Josep Espluga (IGOP-ARAG-UAB), Laura Calvet (Institut Metròpoli-UAB), Marina Di Masso (Càtedra d’Agroecologia-UVic), Carlos Delclos Gomez-Moran (IGOP-UAB), Rosa Binimelis (Arran de terra SCCL) i Ana Pardo (Arran de terra SCCL).
Direcció:
Josep Espluga (IGOP-ARAG-UAB) i Victòria Reyes (ICTA-UAB).
